TRANSIT

martes 23 de marzo de 2010

Transit
Cada día veiem com moren els nostres fills en accidents de trànsit. Els mitjans informatius ens ho repeteixen constament com si la solució estigués a les nostres mans, ja que responsabilitzen la societat de les desgràcies i morts que pateixen els joves a la carretera. Les prohibicions, normes i regles són, la majoria, absurdes, ja que acostumen l'individu a limitar la seva capacitat intel.lectual a la submissió. El do de la responsabilitat, de l'anàlisi, de la reflexió i el dret a decidir ens està vetat. Hi ha una pèssima senyalització, i, a més a més, acaben les obres i ningú retira els senyals. ¿Els responsables han fet algun curs sobre aquest tema? ¿No hi ha personal que tingui prou experiència? A Espanya, a part de plagiar de l'estranger tot el que comporta una sanció econòmica, com ara el carnet per punts i les penes de presó --com passa a França--, hi ha poca iniciativa.
La butaca d'un despatx no aporta cap coneixement, ni indueix a la pru- dència, i les autoescoles donen un ensenyament caduc, ja que no fa falta tanta teòrica i sí més pràctiques. Un xaval de 23 anys a sobre d'un motor de 100 cavalls que pot arribar fàcilment als 200 km/h és apologia de l'homicidi. ¿Algú ha pensat que el noi sobrepassarà la velocitat? És més fàcil imposar multes que limitar la velocitat per evitar accidents. He estat conductor professional i he circulat amb tota mena d'adversitats, i l'experiència que em donen els milers de quilòmetres recorreguts per mig món valen més que estar en una oficina on prima més la sanció que la prevenció. ¿Per què no obliguen els novells a utilitzar limitador i tacògraf? Aquesta mesura reduiria la sinistralitat en més d'un 50%.